Catalunya és un país eminentment forestal. Més de la meitat de la seva superfície està ocupada per terrenys forestals: prats, matollars, erms naturals i sobretot boscos.
Des de fa un temps, s’han abandonat les zones rurals i reduït els aprofitaments forestals (extracció de fusta, llenyes, etc..) i en molts boscos no es realitza cap tipus de gestió forestal; per tant, cada cop hi ha més arbres, la majoria d’ells joves i més junts (més dens), i això pot comportar, entre d’altres un major risc d’incendi.
A més, el canvi climàtic està generant més onades de calor, menys pluja i humitat per la terra així com canvis en la biodiversitat; tot plegat, contribuint a augmentar el risc d’incendi dels espais forestals.
Malauradament les conseqüències dels incendis són múltiples: danys greus en els ecosistemes naturals, amb pèrdua d’hàbitats i biodiversitat i augment de les emissions de CO2; pèrdua de béns materials o finalització d’activitats; i danys socials, amb pèrdues d’habitatges o vides humanes.
És necessari impulsar estratègies de prevenció per evitar l’aparició d’incendis que siguin compatibles amb la conservació de la biodiversitat per tal de mantenir les funcions ecològiques, econòmiques i socials dels boscos al present i en el futur.
En aquest escenari, la pastura de ramats al bosc són desbrossadores naturals que esdevenen clau per fer tasques de prevenció d’incendis, a la vegada que contribueixin a mantenir els ecosistemes i a afavorir la biodiversitat: gràcies al pasturatge, el creixement de la vegetació herbàcia i arbustiva està sota control, ja que es disminueix la quantitat de combustible per la propagació d’incendis, i també contribueix a la distribució de l’estructura de la vegetació, amb zones més denses i d’altres més obertes.
Malauradament, però, veure pasturar cabres o xais, per exemple, pels boscos és una activitat que en els darrers anys ha anat a menys, quan en realitat aquesta pràctica pot ajudar en la gestió del risc d'incendis. Cal, doncs, impulsar iniciatives que afavoreixin l’ús de ramats per a la prevenció d’incendis.
A més, promoure ramats implica revaloritzar la figura del pastor, una professió que fomenta l’activitat socioeconòmica al territori on s’actua, creant llocs de treball, promovent la venta de productes de proximitat (en casos de ramats productius) i que, en definitiva, els ramaders puguin guanyar-se la vida.
Amb aquest projecte es promourà que nous ramats puguin pasturar per espais amb alt risc d’incendi. Alhora també es donarà suport a ramats actualment existents que tenen dificultats per seguir la seva activitat.
